La 5a edició de la caminada gastronòmica del Mercat Manlleu reuneix un centenar de persones

Aquest diumenge, malgrat la pluja, 100 persones van participar en aquesta original caminada que inclou 5 punts d’avituallament amb productes del Mercat

Durant el recorregut, de 10 km, preparat pel GEM (Grup Excursionista de Manlleu), els assistents van tastar els plats que l’associació de comerciants del Mercat havia preparat enguany.

Coca amb xocolata per arrencar la caminada, caldo amb pilotilles a la segona parada, baguette amb pernil a la tercera i brotxetes de fruita a l’últim punt. Avituallaments originals i amb exquisideses poc habituals en les caminades.

En arribar al Mercat, un brunch amb amanida catalana, fideuada i pastís d’aniversari per celebrar la 5a edició d’aquesta festa, acompanyat de cava i vi, esperava a tots els participants que van desafiar el mal temps.

Tots els participants van rebre també com a obsequi una carmanyola i un imant de la Setmana Internacional dels Mercats que té lloc, enguany, del 15 al 31 de maig i a la qual s’hi ha adherit el Mercat Municipal de Manlleu amb diversos actes.

L’Associació de comerciants vol agrair públicament a tots els participants la seva assistència tot i les condicions climatològiques, i també la implicació del grup de comerciants organitzador de la caminada ja que amb el seu compromís asseguren el bon funcionament d’aquesta activitat.

Aquesta iniciativa està inclosa dins de la campanya “El mercat et cuida” que aposta per la promoció de l’alimentació saludable juntament amb la pràctica d’algun tipus d’activitat física com a combinació perfecta per gaudir d’un estil de vida saludable.
180515 caminada_mmm1

180515 caminada_mmm2

180515 caminada_mmm3

La Ultra Clean Marathon és un repte esportiu i ambiental que es celebra aquesta setmana del 13 al 19 de maig.

La Ultra Clean Marathon és un repte esportiu i ambiental que es celebra aquesta setmana del 13 al 19 de maig.
Durant 7 dies Albert Bosch i Nicole Ribera, 2 esportistes compromesos amb el medi ambient, correran 7 maratons amb l’objectiu de recollir el màxim de RESIDUS i descobrir els paisatges naturals de gran valor del nostre territori !
Ahir vaig ser a Manlleu on feien parada i han atès i respost preguntes d’uns alumnes de l’institut del Ter.

Albert Bosch i Nicole Ribera són els ambaixadors d’aquesta ecocarrera. Dos eco-runners compromesos amb les bones pràctiques de l’esport i la protecció del nostre patrimoni natural!
L’aventurer Albert Bosch explica que va prendre consciència sobre la necessitat de tenir cura de la Terra en fer el cim de l’Everest i descobrir que allà, al cim del món, l’envoltaven residus abandonats. És corredor habitual de curses de llarga distància per etapes. Ha creuat l’Antàrtida sense assistència fins el Pol Sud (98% en solitari), ha fet el projecte “7 Summits” (escalat la muntanya més alta de cada país amb l’Everest com a punt final), ha participat en 9 Dakars (1er pilot en fer-ho en un cotxe 100% elèctric), i ha fet més de 100 curses extremes. Considera que “el veritable valor de qualsevol repte esportiu no és aconseguir l’objectiu, sinó que aconsegueixi aportar un impacte positiu al món” i assegura que “els que estem tan sovint gaudint la natura, hem de ser els seus primers ambaixadors, defensant-la i cuidant-la sempre”.
Nicole Ribera corre de manera no professional des del 2004, després de superar la síndrome de Sudeck, una malaltia rara que se li va diagnosticar després d’un accident d’equí alpí (any 2001) i que la va tenir apartada de qualsevol activitat física durant més de dos anys. Contra tot pronòstic i amb un afany de superació espectacular, Nicole Ribera comença a córrer. Les seves primeres curses són La cursa de la dona (5 km) a cinc ciutats: Barcelona, Madrid, Saragossa, Bilbao i València. A partir d’aquí corre la seva primera marató a Nova York i disputa dues Maratons des Sables (2015 i 2016) gràcies a les quals coneix a l’Albert Bosch. En el moment que comença a córrer per la muntanya s’adona que allò que per ella “és absolutament normal: guardar les deixalles fins al següent punt d’avituallament o a la motxilla fins a arribar a casa, no ho és per molta gent”. “Ràpidament vaig veure que hi ha molta feina de conscienciació sobre la importància de la preservació del medi ambient”, assegura
Albert

Clean Marathon

Lactium, la mostra de formatges catalans, es consolida al Parc Jaume Balmes de Vic on reuneix a 17.000 visitants

• A pesar de la inestabilitat del temps, la mostra aconsegueix una gran afluència de públic, tan per part de compradors com de participants a les diferents activitats programades
• El guanyador del Premi Millor Formatge Català Lactium 2018 ha estat el Cabra Roí del Molí de la Llavina de Centelles
Lactium, la mostra de formatges catalans, ha comptat amb 17 mil visitants que, de mitjana, han fet una despesa d’entre 40€ i 50€, segons les primeres dades de l’estudi d’impacte econòmic encarregat per l’organització a una empresa especialitzada. Aquest estudi també conclou que el 95% dels enquestats afirmen que tornaran l’any que ve. Unes xifres que avalen el nou format i la nova ubicació al Parc Jaume Balmes de Vic, iniciats l’any passat. En aquest sentit, el director de la mostra, Isaac Gelabert, afirma que “comptem amb un espai magnífic, on s’han pogut descobrir i conèixer el relat dels 52 productors que hem reunit enguany, amb 212 formatges”. Gelabert afegeix que “des de la Regidoria de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic i ACREFA, comencem a treballar en una nova edició de Lactium, amb nous objectius i la mateixa il•lusió”.

El programa d’activitats ha comptat amb un alt índex de participació. Cal destacar els tastos guiats i els tallers que s’han dut a terme a l’Aula Bonpreu-Esclat, que han exhaurit les places en diverses ocasions, i també l’èxit del nou espai Benvinguts a Pagès, que ha donat a conèixer el projecte del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que promou la visita a diversos productors alimentaris de Catalunya, i on s’han dut a terme diverses activitats adreçades al públic familiar. Una altra de les novetats d’aquest any, les jornades tècniques, que es van fer divendres i dissabte a l’Edifici El Sucre, han reunit a més de 70 participants i ja es pensa en donar continuïtat l’any que ve a aquest espai formatiu adreçat als professionals del sector.

D’altra banda, el Concurs Lactium, ha estat seguit amb molta expectació, tan per part del públic com de professionals i mitjans de comunicació. Ha comptat amb la participació de més de 150 formatges i el jurat ha estat integrat per experts de diferents àmbits (propietaris de botigues especialitzades, distribuïdors, periodistes gastronòmics, cuiners, etc) procedents de diferents punts geogràfics (Galícia, Madrid, Cantàbria i Catalunya) que han atorgat el Premi Millor Formatge Català Lactium 2018 al Cabra Roí del Molí de la Llavina (Centelles, Osona).

La resta de premiats han estat els següents:
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Matons i Brossats: Recuit de Cabra de Granja Armengol (Osona)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Tendències: iogurts i llets fermentades: Iogurt de Granja El Montseny (Vallès Oriental)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA IGP Formatge Garrotxa: Garrotxa Bauma (La Garrotxa)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Formatges de Quallada Enzimàtica: Baldat de La Balda (El Gironès)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Formatges de Quallada Mixta: Cabra Roí del Molí de la Llavina (Osona)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Formatges de Quallada Àcida: Fermió de La Balda (El Gironès)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Formatges Blaus: Blau de Cabra de Montbrú (El Moianès)
LACTIUM D’OR DE LA CATEGORIA Formatges de Tupí (desert per no superar el nombre mínim de participants, que són 6)

La 10a edició del Lactium ha estat organitzada per l’Ajuntament de Vic i ACREFA (Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà), i ha comptat amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, a través de PRODECA, l’agrupació de ramaders i formatgers Llet de Cabres Catalanes i l’empresa Bonpreu-Esclat.

La UVic crearà un fons especial per gestionar els rendiments de l’herència de 8,6 milions d’euros

– La UVic crearà un fons especial per gestionar els rendiments de l’herència de 8,6 milions d’euros
– Els rendiments anuals del fons seran uns 100.000 euros que es destinaran a beques
– Una comissió paritària de la UVic-UCC i Càritas gestionarà el patrimoni de l’herència
– És un fet “excepcional”. Cap institució universitària a Catalunya compta amb un fons d’aquestes característiques.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) ha decidit crear un fons especial, diferenciat de la resta del seu patrimoni, per gestionar l’herència de 8,6 milions d’euros que Maria Victòria Modolell va llegar a la Universitat i a Càritas Diocesana. En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí, a Casa Convalescència de la UVic, el director general, Joan Turró ha desglossat el contingut d’aquesta herència i ha assegurat que un fons especial permet “ser transparents amb l’ús d’aquest fons i garantir que es mantindrà en el temps”.

El llegat està format per dos immobles situats al centre de Barcelona valorats en 2,9 milions d’euros, un fons d’inversió per valor de 3,8 milions d’euros, uns dipòsits i comptes de 569.200 euros i una participació en una societat per valor de 1,3 milions d’euros. A excepció d’aquesta participació, que els dos hereus han acordat de vendre, el patrimoni el gestionaran conjuntament la Universitat i Càritas a través d’una comissió paritària. Tal com ha dit Turró “no farem accions individualitzades” ja que les dues entitats, ha explicat, han decidit destinar els rendiments, i no el valor total, a la finalitat del llegat”.

Beques per valor de 100.000 euros

El valor total que es troba entre 8,3 i 8,6 milions d’euros en funció de les valoracions que es fan, representarà uns rendiments aproximats de 100.000 euros que són els que la Universitat, destinarà a beques, anualment, tal com marca el testament de Modolell. A partir d’ara, la Universitat crearà una comissió de beques que redactarà un reglament que decidirà els criteris i els destinataris d’aquests fons. El testament recull que l’herència s’ha de destinar a “ajudes i beques per a joves de la comarca d’Osona amb pocs recursos econòmics perquè puguin seguir estudis universitaris a Vic”.

Aquest nou fons s’afegeix als més de 3 milions d’euros, aproximadament, que la UVic ofereix anualment en beques als seus estudiants independentment del seu origen.

L’herència és “un bé de Déu”

El president de la comissió de Mecenatge de la FUB, Oriol Guixà, ha valorat la bona gestió que s’ha fet del llegat i ha definit l’herència com “un bé de Déu que ens permet afrontar bé el futur”. El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha destacat “l’excepcionalitat” del fet i ha assegurat que no hi ha cap institució universitària a Catalunya que compti amb un fons d’aquestes característiques: “és un camí que marca opcions de futur”. A més, per al rector, un llegat d’aquestes característiques demostra que la ciutadania “valora les tasques que fa la Universitat i la potencia”.

La presidenta de la FUB i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha destacat la tradició de cura i protecció que la ciutat fa a les persones necessitades, i ha assegurat que el llegat Modolell s’hi suma, ja que permetrà oferir possibilitats de “creixement social a joves” a través de la formació superior.

Avui de visita a la Fira de l’Ascenció de Granollers

Un any més, i ja són 68 edicions, la Fira de l’Ascensió s’ofereix com el gran aparador del Vallès Oriental per a totes aquelles empreses de productes o serveis que volen impulsar el seu negoci. És el moment de fer-ho, de moure’s, en un situació en què més que mai, amb l’esforç de tothom, cal reactivar l’economia. I la Fira de l’Ascensió és un bon espai per oferir-se.

L’any passat, més de 180 expositors i 65.000 visitants van confiar en aquest esdeveniment, on hi podreu trobar sectors com el motor, el turisme, l’agricultura i la ramaderia i la indústria, ben secundats per una programació d’oci, amb els jocs de taula i la gastronomia com a principals actors.

La UVic-UCC i quatre empresaris d’Osona han signat un conveni de 450.000 euros

Els recursos es destinaran al conjunt de la Universitat i a la Facultat de Medicina

Aquesta aportació s’inclou dins el pla de mecenatge de la FUB que ja ha assolit 2,2 milions d’euros per a la Facultat de Medicina

Per als empresaris, aportar els recursos a la Universitat és una inversió de futur per a les seves companyies

Vic, 10 de maig de 2018.- La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i quatre empresaris d’Osona han signat aquesta tarda un conveni per invertir al projecte universitari 450.000 euros. La signatura que ha tingut lloc a la seu de la Facultat de Medicina, l’han fet el conseller delegat de La Farga Group, Oriol Guixà; el conseller delegat del Grup Bon Preu, Joan Font; el director de consultoria SAP de Seidor, Eugeni Baqué, i el director general de Girbau, Pere Girbau.

La presidenta del Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha afirmat sentir-se “orgullosa de l’aposta que l’empresariat ha tingut amb el territori i amb la Universitat”. Segons Erra, demostra que és “teixit empresarial sensible al coneixement i a la formació” i ha afirmat que “són un exemple a seguir”. Per al rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, l’aportació de les quatre empreses “ens esperona a treballar més i millor per ser dignes de la seva confiança” i ha assegurat que la col·laboració empresarial és “essencial” per poder desenvolupar un “projecte d’excel·lència” en docència i en recerca.

“Invertir en la Universitat és invertir en les nostres empreses”
Els quatre empresaris han coincidit a definir l’aportació com una “inversió de futur” i han destacat el desenvolupament que la Universitat aporta al territori. Per Oriol Guixà, que també és el president del Consell de Mecenatge de la FUB, les aportacions d’avui són fruit de la tasca que realitza la Universitat i ha afirmat que “si la Universitat no hi fos, seria difícil que la comarca es desenvolupés i fos la potència que és avui. És un “arrossegador”, ha conclòs. Guixà també ha revelat, com a responsable de Mecenatge de la Universitat, que no és gens fàcil aconseguir recursos, però s’ha mostrat satisfet d’haver assolit bona part dels objectius que s’havien fixat per a la Facultat de Medicina, per al global de la Universitat i també per a beques. El responsable de Bon Preu, Joan Font, ha assegurat que la seva companyia té unes “altes expectatives en la Universitat” i ha destacat que necessiten “generalitzar el talent” per ser “generadores de riquesa” ja que “sense talent no hi ha competitivitat”.

Des de Seidor, Eugeni Baqué ha explicat que accions de mecenatge com la d’avui permeten a la seva empresa “tornar la confiança que el territori i la societat ens ha donat”. A més, ha reconegut que “estan necessitats de talent”, però que la Universitat ha permès donar opcions als joves per “quedar-se a la comarca a desenvolupar-se”. Finalment, Pere Girbau ha definit com a “cercle virtuós” la relació entre la Universitat i l’empresa ja que permet “promoure i construir talent i coneixement”. En aquesta línia, Girbau ha conclòs afirmant que “invertir en la Universitat és invertir en les nostres empreses”.

Un Pla de Mecenatge de 4,5 milions d’euros
Els convenis que s’han signat avui s’emmarquen en el Pla de Mecenatge de la FUB que preveu assolir 4,5 milions d’euros, aproximadament, en un termini de tres anys. D’aquests, tal com ha explicat el director general de la Fundació, Joan Turró, ja se n’han assolit 2,2 milions, que s’han invertit a la Facultat de Medicina. Turró, que ha definit com un “honor gens habitual” la signatura d’avui, ha explicat que no es destina íntegrament a la Facultat de Medicina, sinó que també es destinarà a la dotació de laboratoris d’Enginyeria Mecatrònica i també de Bioquímica de la Universitat. A més, ha recordat que una altra de les accions destacades d’esponsorització de la Universitat l’ha feta l’Ajuntament amb la cessió de Can Baumann o la construcció del futur campus de Salut l’espai del Prat de Galliners. Can Baumann és la seu de la Facultat de Medicina, però en un futur acollirà el centre tecnològic BETA i l’espai d’emprenedoria industrial de Creacció. Finalment, Turró s’ha compromès a “treure el màxim profit d’aquesta aportació” i a ser “totalment transparents per donar a conèixer la utilitat i el destí dels recursos que avui s’han signat”.

Panell Ozó

El panell de la plaça de l’estació a punt per indicar els nivells d’ozó.

El panell informatiu de la plaça de l’Estació que indica els nivells d’ozó ja està en període de proves. Serà el proper dimarts 15 de maig, quan s’inicia oficialment la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric a l’aire, que es posi en marxa de forma definitiva la pantalla que informarà de la qualitat de l’aire i avisarà quan se superin els llindars de l’ozó present a l’aire.

Segons indica el regidor de Medi Ambient, Josep-Ramon Soldevila, l’activació del panell informatiu “es complementarà amb els canals informatius habituals en fase de campanya informativa”. Així, amb la pantalla s’intensificarà el seguiment habitual dels nivells de contaminació atmosfèrica i es complementarà amb un banner a la pàgina web municipal, avisos a la pàgina web de medi ambient i al compte de twitter @vic_mediambient i correus electrònics informatius a entitats i organismes amb població sensible o que han mostrat interès en aquest àmbit.

Soldevila ha recordat que després de tres cartes sol•licitant una reunió amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per tractar la problemàtica de l’ozó originat a l’àrea metropolitana, serà a finals d’aquest mes de maig quan es tingui una reunió amb els responsables de l’Ajuntament de Barcelona.

Les accions previstes en aquesta campanya informativa segueixen el compliment del Reial Decret 102/2011 de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. Dita campanya s’activa el proper 15 de maig i serà vigent fins el 15 de setembre de 2018 segons fixa el reglament del Departament de Territori i Sostenibiltat de la Generalitat de Catalunya.

Què és l’ozó?

És un dels gasos que pot tenir efectes adversos per a la salut humana quan es troba en concentracions superiors a les habituals. És un contaminant que no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. Les reaccions químiques entre aquests contaminants primaris necessiten una radiació solar intensa durant un període de temps prou llarg, un mínim de diverses hores, per formar l’ozó.

Quins efectes poden tenir uns nivells elevats d’ozó?

Els efectes que l’ozó pot provocar sobre la salut de les persones són tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca.
També pot produir altres problemes respiratoris com una major incidència i un agreujament de l’asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment.
Es considera que a partir de 180 µg/m3 se supera el llindar d’informació, a partir del qual una exposició de durada breu pot comportar un risc per a la salut dels grups de població especialment vulnerables. Per altra banda, es creu que al superar els 240 µg/m3 s’arriba al lindar d’alerta a partir del qual una exposició de durada breu pot comportar un risc per a la salut que pot afectar el conjunt de la població.

Quines mesures de precaució es poden adoptar?

La població especialment sensible als efectes de l’ozó és qualsevol persona amb problemes de cor i de pulmons, els nadons, els infants en edat preescolar i les dones embarassades. Algunes persones grans poden ser també vulnerables degut a la disminució de la funció dels òrgans amb l’edat.
Les principals recomanacions en fase de superació dels llindars, tant d’informació com d’alerta, passen per reduir l’exercici físic intens, especialment a l’exterior.