El nou responsable del Centre de la Propietat Forestal, Josep Maria Vila d’Abadal, ha criticat en una entrevista amb l’ACN la “deixadesa” de l’administració en relació al món silvicultor i forestal del país. Vila d’Abadal creu que la Generalitat “gasta molts diners en extinció d’incendis, menys en prevenció i molt pocs en gestió forestal”. També considera que els boscos catalans estan “al límit” i avisa que no es poden deixar perdre més famílies de pagès perquè, precisament, “és una de les causes principals que ha contribuït a l’abandonament progressiu del territori”. Entre els principals reptes que s’ha marcat l’ex-alcalde de Vic i expresident de l’AMI en aquesta nova etapa s’hi troba la recuperació de la “dignitat” dels professionals, així com també l’impuls d’una llei per regular l’accés al bosc.

Quan va deixar de ser alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal va tornar a les seves ocupacions anteriors com a enginyer agrícola i empresari ramader. Tot i abandonar la primera línia política, amb les noves eleccions al Consell Rector de la Propietat Forestal el col·lectiu de propietaris buscava una figura del ram perquè els representés, però amb un perfil més polític, i que pogués contribuir a l’encaix entre el sector i l’administració. Així doncs, des de finals del 2016 Vila d’Abadal ocupa el càrrec de vicepresident primer del Centre de la Propietat Forestal, per darrere de la consellera Meritxell Serret.

Vila d’Abadal ha criticat en una entrevista amb l’ACN la “inacció” de les administracions en la gestió forestal. Per ell, aquestes “no actuen d’acord amb la dimensió de la problemàtica” i denuncia que s’hi gasten molt pocs diners, “misèries”. En aquest sentit, el responsable del Centre de la Propietat Forestal ha lamentat que enguany la Generalitat només destinarà al voltant de 5 milions a la gestió forestal, “mentre que el 66% del territori català és bosc”. Per ell, aquesta situació és culpa “de tots els governs des de l’inici de la democràcia” perquè “mai ningú ha tingut l’atenció ni s’han dedicat els recursos necessaris perquè la societat no ho reclama”.

D’altra banda, Vila d’Abadal també considera que caldria resoldre allò que defineix com a “paradoxa”: que la gestió del medi natural depengui del Departament de Territori, però els boscos es gestionin des d’Agricultura. “Hem dividit allò sempre havia anat junt i les dues coses formen part del mateix”, ha assenyalat. El vicepresident opina que des de Territori s’està fent un treball amb una línia cap a la biodiversitat o la conservació, “però des d’una visió molt urbana del bosc”. Considera que no es té en compte la visió del sector, sinó una visió des de la ciutat “amb actituds que fomenten l’ocupació del bosc, l’ús social, perquè el ciutadà s’hi trobi a gust, però sense basar-se en una bona gestió del bosc”.

Regular l’accés al bosc

Per Vila d’Abadal, el principal perill avui dia que pot arribar a desestabilitzar el bosc és l’accés lliure i amb poc respecte al medi natural. Per això considera que la regulació és “imprescindible”, ja sigui en relació a l’accés motoritzat, les curses, la recollida de bolets o, fins i tot, les plantes remeieres. “Cal posar fre a la invasió actual”, ha reblat.

Per fer-hi front, els propietaris forestals demanen una nova llei d’accés al medi natural, “que reguli com s’ha d’anar al bosc i en quines condicions”. Vila d’Abadal ha demanat més respecte de la ciutadania “perquè al bosc no s’hi pot entrar de qualsevol manera”. El responsable del Centre de la Propietat Forestal ha explicat que hi ha un manual de bones pràctiques, però que “no compromet a res” i, per això, ha reclamat una llei com la que tenen països europeus com França o Alemanya “on els límits d’allò que es pot fer queden molt ben definits”. En aquest sentit, s’ha mostrat satisfet perquè des de la Direcció General de Boscos van en aquesta direcció de treball.

Valoritzar la fusta dels boscos catalans

Una altra de les propostes de Vila d’Abadal és donar valor a la fusta dels boscos catalans. Segons ell, avui en dia “és impossible” viure de la silvicultura perquè “els preus de la fusta són dels anys 80, mentre que els costos són molt diferents”. Vila d’Abadal veu important promocionar la fusta per la construcció. Segons ell, és una tendència molt estesa a Europa i considera que els costos del ciment i de la fusta són similars, mentre que la fusta té “un major aïllament acústic i ambiental, així com un confort més alt”.

Una de les línies on Catalunya podria ser forta, ha explicat Vila d’Abadal, seria en la producció de fusta contralaminada per a la construcció d’edificis. Aquesta fusta, amb un procediment d’encolament posterior, pot servir per a construccions de grans dimensions. “Llavors caldria impulsar la creació d’una indústria catalana que la pogués produir i comercialitzar i incentivar-ne la demanda”, ha explicat. Actualment s’estan fent proves a Àustria per utilitzar la tècnica del contralaminat amb la fusta catalana. Vila d’Abadal ha explicat que si els resultats són positius, el coneixement es podrà importar i començar a construir edificis “que donin més valor a la fusta que tenim a Catalunya i que faci que sigui competitiva”. Aquesta fusta podria servir per a construir cases, pavellons, edificis públics o escoles, entre d’altres.

La biomassa com un complement

Tot i que la biomassa és una font d’energia que està aconseguint molt bona acceptació entre la societat, per Vila d’Abadal és un element “complementari”. “La biomassa vindria a recuperar el valor del subproducte forestal de la petita fusta, la que no serveix per a res”, ha concretat. Pel vicepresident del Centre de la Propietat Forestal, la clau rau en entendre que la biomassa és un subproducte del bosc i no l’element principal. “Hi ha boscos a Catalunya que diuen que només serveixen per a produir biomassa, i això no és cert”, ha dit. “Tothom pot fer fusta de qualitat i la biomassa és un producte de poca qualitat, que és important que hi sigui, però no podem fonamentar els nostres boscos només en la biomassa”, ha assenyalat.

osona.com